Sitges Festival Red Carpet:
Pantalons: Stradivarius Faldilla: Blanco(?)
Sabates: DC Bolso: Bosanova
Ulleres: Superfashionpowerglasses
Hola everi bodiii!!! aquest pasat divendres les Cousins vem estar en el Festival de Sitges i com a vones blogeres aquí ens teniu als vostres peus per fer-vos un reportatge super elavorat i ben escrit!!!
Bè, desprès d'una discussió afussiva per telefon, la Irene i Jo vem decidir anar a veure al festival de Sitges una super peli que encara ningú havia vist: The Divide.
L'ambient del Festival es super maco, nomès arrivar una zombie molt simpàtica ens va explicar la seva vida i ens va regalar uns abanicos made in Moviestar super chulis. Vem perdre el temps una bona estona en el estanc de la Fnac mirant capitols de The Walking Dead, Fotoo...
err... si, ja se que no es veu molt bè... però buenu...creieu-me quan us dic que en persona era pitjor! pero capitols en VOSE de The Walking Dead no se ven todos los dias eeeh? (veu de Nuñez)
El auditori és molt maco, molt gran i molt maco jejeje... vem ser de les primeres osigui que vem tindre un bon lloc.... Voleu saber de que anava la pel·lícula?
The divide, estrenada per primera vegada i en versió completa al Festival De Sitges. Va ser rodada a principis d'aquest any, el rodatge va durar una setmana i la puntuació que l'hi poso es un 4 sobre 5.
Una noia que viu amb la seva parella a Nova York es veu envolta a casa seva per una pluja de missils nuclears, espantada fuig al carrer on avans d'arrivar, entra amb el seu novio i un grup de gent dins de la casa del porter, aquesta està preparada com a Bunker contra missils. Dintre del Bunker hi veiem diferents personatges, mentre la resta del món mor a poc a poc a causa de les bombes o la Radioactivitat. El porter del edifici els acull pero aviat no trigaràn a sorgir entre els supervivents diferents baralles per el menjar o la supervivencia...
Grans actuacions dels personatges, la majoria desconeguts en el món del cinema cosa que s'agraeix molt. Quan la pel·lícula avança la pressió emocional a la que estan sotmesos els personatges es impressionant, els actors ho interpreten tant bé que ets capaç de posar-te en la pell dels bons o dels dolents que fan d'aquesta pel·lícula una interpretació magistral.
L'humor negre és una de les coses que també són remarcables dins d'aquesta crítica, com si els personatges necesitessin els somriures per poder avançar dins del seu propi apocalipsi. Tot i així les frases "made in hollywood" no hi falten en el film.
Aneu-la a veure que segur que us agrada!
Dedico aquesta entrada al Javi, amic bloguero, www.laberintodeficciones.blogspot.com
Moltes gràcies per la dedicatòria Gisela. Veig que estàs fent "pinitos" en això de les crítiques de cine. Ho fas prou bé.
ResponderEliminarEns veiem en aquella aula estranya, que també podia ser un búnquer, de Plaça del Nord. Espero que no s'acabi el món. Cuida't!