tancada en un ascensor (versionat per el Jerónimo)

hola estimades amigues (cançó de fons del consu ltorio de la señorita Francis) avui com cada dissabte llegirem les fabuloses cartes que ens envieu al apartat postal Bailén 212 08037 de barcelona. En tenim moltes, especialment sobre questions que ens plantejeu cada dia anant una mica més enllà en el vostre caracter de dona emprenedora, així que un cop més:

Benvingudes al consultori del Jerónimo Gonzalez

Gràcies per escoltar-me estimades amigues, us agraieixo les vostres cartes cadascuna més interessant que l'anterior, començarem amb una postal que ens envia la nostre estimada amiga Núria M. (vol firmar en M. per així mantindre el anonimat) que diu així:

-Estimat Jerónimo,

l'altre dia a l'hora del pati del meu cole, ningú em va parlar, és més, quan em vaig acostar a un grup de gent, van treure antorches i crucifixos i em van començar a tirar aigua beneïda... Jo crec que caic molt bè a tothom... NO SE perque em marginen.. alguna idea de perque la gent es tant marginada? i que podria fer per treure'm tant pretendent de sobre? es que els homes son uns pesats!!

gràcies per el teu programa! t'escolto cada dissabte

Nuria M.

Buenu Nuria, no hi ha cura en aquest món per la primera pregunta que em proposes, pero et donare un consell: no es la gent la marginada, has conjugat malament el verb, es la gent la qui ET MARGINA o ET VOL MARGINADA, percert, no inventiss coses per quedar be, perque sap perfectament tota la teva audiencia que l'únic que et va darrere es L'IrbingbarraFurbing i ni eso... Un consell humanitari: agafa una bossa fes-li dos forats i posa-te-la d'antifaç.
PERCERT, apaga la ràdio ara mateix perque no vull energumens com tu a la audiencia  ò.ó

Seguim amb un altre carta, en aquest cas es de la nostre estimada amiga Lidia Lluch, que ens demana consell per el seu debut com a universitaria:

Estimat Jeronimo:

M'estic començant a doonar compte que els meus companys de carrera (ciencies orientals) son uns freaks, algún consell per a que no em marginin com a persona normal que sóc?

un petó afusiu,
Lidia Lluch

Be, si tots els teus companys de Uni son uns freaks, el meu consell és que vagis al Norma Comics i et compris un vestit de marinera plutó o Sailormoon per el primer dia de Uni, segur que tothom voldrà ser amiga teva! ja que els teus proxims companys seran uns fans del més freak de Japo o China.

La següent carta es d'una amiga molt propera, la Irene que ens relata la seva frustrada anada a fer unes fotos per el DNI:

Jerónimo,

et vull relatar amb gran passió i luxe de detalls el que em va passar l'altre dia quan vaig decidir-me a anar a fer-me unes fotos per el meu nou SupercarnetdUniversitaria. Es veu que l'ascensor de casa meva no furrula  gaire bè, segurament algun desgraciat va estar tocant els cables algun dia... la qüestió es que quan el descensor va arrivar a la planta baixa, les portes no es van obrir, vaig pensar: be`, potser que el Chino cudeiro que treballa fent pujar i baixar l'ascensor hagi anat a feer un pipi i s'hagi oblidat de mi... Minuts més tard vaig poder comprovar que no hi havia cap resposta per part de la maquina, aixi que em vaig decidir a picar la campaneta, suposant que algú vindria al meu rescate.... ni tan sols el servei tecnic va dir-me rés per el telefonet que hi ha, segur que és un timo de cartó pedra. Vaig  trucar a la meva mama, la qual va trucar per  que vinguessin a reviure el puto ascensor; el moment final era proper, aviat tres bombers musculats com el calendari de la Gisi vindrien a rescatar-me en volandas!!! El moment era proper aixì que em vaig estirar al terra rollo "mujerenapuros" a la espera que vinguès algù... TRES hores més tard i desprès de varis intents frustrats picant la campaneta de l'ascensor, vaig posar-me a mirar videos de gent com jo que s'habia quedat tancada en ascensors, un home que va passar 41 Hores tancat en un ascensor de Manhattan per voler anar a fumar!!! que heavy, sort que estem a Catalunya i tard o d'hora algú et trova a faltar.... =.=
3 Hores i 20 Minuts més tard vaig trucar a la Gisi, que estava ocupada babejant per els tios buenos del gimnàs i em va penjar tope de ràpid....
4 Hores i 40 Minuts més tard vaig començar a sentir cops, EREN ELS BOMBERS que em venien a rescatar!!!

els tio-buenos dels bombers de la Generalitat!!! *_*

Imatge mental del bomber

Imatge mental del que podria estar passant fora l'ascensor:

Imatge real que em vaig trobar:

Conclusió: No us fieu de la vostre ment germans, avegades pot ser molt poderosa!!!

Un petó 

Irene

Ps. al final no vaig poder anar a fer les fotos de ses Dni