domingo, 24 de julio de 2011

Germans, la Llei de Murfhy es una realitat ò_ó

Germans, germanes, merengues camuflats entre la malesa...

Si, si, si i si i mil cops si ò_ó He pogut comprovar de bona tinta que la llei de murphy no és un mite! és una de les realitats més apustuflants que hi hagut a "la historia del mundo" i si menteixo me la tallo i em faig monja hombreyá! Ò____Ó

Com? que no sabeu que és la llei de murphy?


Tranquils, dooooon görry!! Be calmation! que això jo us ho explico en dos patadas... aviam... la llei de murphy... 



La llei de murphy és quan... quan bueno... cullons! quan et passa això:


A que fot? ò_ó pues és més o menys això... no... no haber que no! PROU! PROU! HE DIT QUE PROU! Això no té res a veure amb la revolució de les patates bullides en contra de les patates fregides ni la marginació de cap tipus de melmelada pel seu color! Ò_Ó No Jeronimo! no em vinguis amb excuses barates! tu el que ets és un provocador i embaucador fascista d'ultra dretes! I no em menteixis!!! Ù____Ú

cofcofcof... per on anavem? Ah,si... la llei de murphy... doncs eso, és un tipus de llei (si, com la de la gravetat però amb un nom amb més ganxo) que fa que tinguem mala sort (vaya, una puta merda que no serveix per a re bo Ù_Ú)

Per a que us orienteu una mica en això de les lleis de l'univeerrsoo us deixo aquesta petita aclaració per part de Punset (el nostre boig sub-atòmic preferit) i a... bueno... er... a Zergio Ramós (es que el nom se li ha de traduir a l'andaluz que si no no s'entera ò_ó)



Al loro!! que ens estem nan del tema! La llei de Murphy fa segles que sembla ser que està demostrada (bueno, almenys jo tinc la certesa de que si, perqué sóc un iman per a la mala sort ·_·U) però ahir, tot el món va tindre la prova concluent i indiscutible davant dels seus nassos! Ò_Ó si, nanos, si... és fort... molt fort... però... Murphy ha sortit de l'armari!!!



si,si...perquè senyores i senyors... ahir... desprès de 56 dies sense veure jugar els nostres arcangels... desprès de veure repeticions i repeticions dels gols de wembley... del 5-0 (bueno, "un" dels 5-0 que vam fotre a domicili i des de el sofá de casa MUAJAJAJA però vaya, que ja sabeu a qui em refereixo xDD) i de tragar-se els partits de totes les categories inferiors del barça i que el Barça TV fos la nostra única companyia incondicional... després de tot això ahir va jugar el barça! ò_ó

si,si.. això és genial, claro,claro... el problema? ·_· pues que claro un es fa les seves ilusions... no se... es fa una mena de... idealització? T___T Total, que com jo sóc una mica flipada amb aquestes coses... ja em veus davant la tele amb una hora d'antelació enfundada en la meva samarreta oficial, els pantalons del barça, la bufanda del barça, la bandera del barça com a manta... (si, era un amistós, ja ho se, era fer el pena T_T) i que em trobo? O___O que em trobo? Dímelo tú! eh? eh?


Això. Bueno no... que aquests són de fa uns anyets... però... eren tot crios O_O de la cantera, futurs jugadors del primer equip d'aquí a uns anys, vale... però... Coi! O_O 1 mes i mig de llagrimes i trastorns bipolars per veure el equipo de ses somnis i nos plantan a media cantera amb el valdes (que ja es podria haver quedat a casa) i al Villa, que semblava el pare repartint bocatas de piara tapa negra T_____T

OHMYSTRONGERGODEN! T____T això és la pura i miserable decepció amb molta,molta llei de murphy pel mig!!! T____T


(Jo... es que a mi me da pena el chico...) Total, que aquest cop nos han embaucado pero bien... obviament amb tantos crios pos hem acabat 0-0 y san se acabo T____T que dura es la vida dels culés... snifsnif... Pero vaya, el... dimarts torna a haver partit (amb els crios, suposo)  i veiem si a Guardiola se li ha aparegut la verge i li ha dit que posi els titulars i fem una bona... merengada el dia 14... MUAHAHAHAHAHAAAA



Bueno senyores i senyors... un cop vista la llei de murphy (que sembla perseguir-me allà on vaig) us deixo, perquè el deber me llama ò_ó però no ho oblideu mai: visca el barça i visca catalunya lliure-independent sense fatxes i chonis! 

Irene

Aquest espai ha estat patrocinat pels Catarres i la seva cançó "Jenifer":



Apa, adèu!! =D


no,no... he dit adèu, adèu... ·_·U



FIN

sábado, 23 de julio de 2011

tancada en un ascensor (versionat per el Jerónimo)

hola estimades amigues (cançó de fons del consu ltorio de la señorita Francis) avui com cada dissabte llegirem les fabuloses cartes que ens envieu al apartat postal Bailén 212 08037 de barcelona. En tenim moltes, especialment sobre questions que ens plantejeu cada dia anant una mica més enllà en el vostre caracter de dona emprenedora, així que un cop més:

Benvingudes al consultori del Jerónimo Gonzalez

Gràcies per escoltar-me estimades amigues, us agraieixo les vostres cartes cadascuna més interessant que l'anterior, començarem amb una postal que ens envia la nostre estimada amiga Núria M. (vol firmar en M. per així mantindre el anonimat) que diu així:

-Estimat Jerónimo,

l'altre dia a l'hora del pati del meu cole, ningú em va parlar, és més, quan em vaig acostar a un grup de gent, van treure antorches i crucifixos i em van començar a tirar aigua beneïda... Jo crec que caic molt bè a tothom... NO SE perque em marginen.. alguna idea de perque la gent es tant marginada? i que podria fer per treure'm tant pretendent de sobre? es que els homes son uns pesats!!

gràcies per el teu programa! t'escolto cada dissabte

Nuria M.

Buenu Nuria, no hi ha cura en aquest món per la primera pregunta que em proposes, pero et donare un consell: no es la gent la marginada, has conjugat malament el verb, es la gent la qui ET MARGINA o ET VOL MARGINADA, percert, no inventiss coses per quedar be, perque sap perfectament tota la teva audiencia que l'únic que et va darrere es L'IrbingbarraFurbing i ni eso... Un consell humanitari: agafa una bossa fes-li dos forats i posa-te-la d'antifaç.
PERCERT, apaga la ràdio ara mateix perque no vull energumens com tu a la audiencia  ò.ó

Seguim amb un altre carta, en aquest cas es de la nostre estimada amiga Lidia Lluch, que ens demana consell per el seu debut com a universitaria:

Estimat Jeronimo:

M'estic començant a doonar compte que els meus companys de carrera (ciencies orientals) son uns freaks, algún consell per a que no em marginin com a persona normal que sóc?

un petó afusiu,
Lidia Lluch

Be, si tots els teus companys de Uni son uns freaks, el meu consell és que vagis al Norma Comics i et compris un vestit de marinera plutó o Sailormoon per el primer dia de Uni, segur que tothom voldrà ser amiga teva! ja que els teus proxims companys seran uns fans del més freak de Japo o China.

La següent carta es d'una amiga molt propera, la Irene que ens relata la seva frustrada anada a fer unes fotos per el DNI:

Jerónimo,

et vull relatar amb gran passió i luxe de detalls el que em va passar l'altre dia quan vaig decidir-me a anar a fer-me unes fotos per el meu nou SupercarnetdUniversitaria. Es veu que l'ascensor de casa meva no furrula  gaire bè, segurament algun desgraciat va estar tocant els cables algun dia... la qüestió es que quan el descensor va arrivar a la planta baixa, les portes no es van obrir, vaig pensar: be`, potser que el Chino cudeiro que treballa fent pujar i baixar l'ascensor hagi anat a feer un pipi i s'hagi oblidat de mi... Minuts més tard vaig poder comprovar que no hi havia cap resposta per part de la maquina, aixi que em vaig decidir a picar la campaneta, suposant que algú vindria al meu rescate.... ni tan sols el servei tecnic va dir-me rés per el telefonet que hi ha, segur que és un timo de cartó pedra. Vaig  trucar a la meva mama, la qual va trucar per  que vinguessin a reviure el puto ascensor; el moment final era proper, aviat tres bombers musculats com el calendari de la Gisi vindrien a rescatar-me en volandas!!! El moment era proper aixì que em vaig estirar al terra rollo "mujerenapuros" a la espera que vinguès algù... TRES hores més tard i desprès de varis intents frustrats picant la campaneta de l'ascensor, vaig posar-me a mirar videos de gent com jo que s'habia quedat tancada en ascensors, un home que va passar 41 Hores tancat en un ascensor de Manhattan per voler anar a fumar!!! que heavy, sort que estem a Catalunya i tard o d'hora algú et trova a faltar.... =.=
3 Hores i 20 Minuts més tard vaig trucar a la Gisi, que estava ocupada babejant per els tios buenos del gimnàs i em va penjar tope de ràpid....
4 Hores i 40 Minuts més tard vaig començar a sentir cops, EREN ELS BOMBERS que em venien a rescatar!!!

els tio-buenos dels bombers de la Generalitat!!! *_*

Imatge mental del bomber









Imatge mental del que podria estar passant fora l'ascensor:












Imatge real que em vaig trobar:











Conclusió: No us fieu de la vostre ment germans, avegades pot ser molt poderosa!!!

Un petó 

Irene

Ps. al final no vaig poder anar a fer les fotos de ses Dni