Lost

Hey Gis!!! si!! sembla mentida que postegi dues entrades seguides, però es que avui m'ha pasat una cosa fliiiiiipaaaant, que sens dubte mereix una entrada en ses blog ò_ó

Resulta que al agafar el bus al migdia per tornar a casona després de fer 3 examens asquerosament fastigosos, he agafat un bus que teoricament passava per molins i jo tota happy de la vida nava tan campante en el bus. Llavors, quan el bus teoricament havia d'agafar la sortida per entrar a molins de rei, ha fet un gir estrany cap una direcció que no... no era... er... molt idònia. Jo, tota confosa, nava mirant al meu voltant i no sabia on em portava aquell maleït bus.

Llavors, he vist (totalment horroritzada, amb una cara més o menys així (foto) com el bus creuava el pont que conecta molins de rei amb sant vicenç dels horts (el poble més cutre i cholo de la terra juntament amb hospitalet) 

Però no s'acaba aquí, no... el bus continuava anant cap a territori sin conocer ( encara no havia parat des de que havia pujat a BCN) i jo la veritat, ja pensava que m'anava cap a la china popular, i sense papers. Total, el bus para, baixo volant i miro al meu voltant, buscant on coi estic. Miro el carrer ( ni puta idea) miro els edificis del voltant (segueixo sense tenir ni puta idea) i finalment, veig un cartell BEN GRAN que posa:

Benvinguts a pallejà

...      ....        ...         ...         .... fiiiiuuuuuu *so de les fulles i el vent*

WTF??????? O_____O pallejà estava a la 5º hostia de molins de rei,o sigui que només podia significar una cosa: les passaria ben putes... T_T El meu primer pensament va ser: LOL irene, ara hauràs de trucar a la mama i suplicar perquè et vingui a buscar on....

espera

wait a moment

paren el mundo que me quiero bajar

com em vindrà a buscar si no se on sóc i ma mare tampoc? (Ma mare no es coneix la zona, per la qual cosa era TOTALMENT estúpid trucarla) I et preguntaras estimada cousin, com t'ho has fet per tornar sana i salva a casa? Doncs caminant, amb un parell de cames i un parell de collons (perque els necessitava xDU) he començat a caminar per polígons industrials abandonats, per camins que semblaven deixalleries municipals... fins que he arribat a un punt on podia continuar anant per l'autopista o pujar unes escales altissimes que portaven per un pontet d'aquells cutres a l'altre banda de l'autopista. Com que l'autopista m'hauria portat a BCN o a Lleida (segurament a Lleida, amb la mala sort que tinc) he pujat les escales (santes putes escales) i he anat a l'altra banda de l'autopista, on només hi havien camps, més camps, més deixalleries municipals i més camps. Finalment, després d'una eternitat, he passat pel costat de la cimentera (altament tòxica) de Sant vicenç dels horts, i després de creuar una sortida de l'autopista en una actitud suicida (era això o podrirme de fàstic i esperarme a que els curervos i los vampiros me sacasen los ojos) he anat a parar a la parada de bus que conecta sant vicenç dels horts amb molins de rei (que travessa el pont que conecta els dos pueblacos) després d'esquivar a tota la peña xunga (a les yolis, a les jenis, als omars i als kevins...) he mirat el panell d'horaris (o una massa extranya que ho semblava) i he vist (un altre cop horroritzada) que no passava fins una hora després.

Resultat? ja em veus travessant el pont (que mira que és llarg el desgraciat) i clar, com que hi havia un fotiment de sortides de l'autopista i l'autovia havia d'anar pujant escales dels putos pontets aeris de ses collons, i per fi, desprès d'una eternitat i ganes de tirarme del pont i acabar amb la meva existència, he arribat a molins de rei, i com he pogut he arribat a casa.

Feta un fastigo. Amb els peus fets caldo. I rient-me de mi mateixa i de la meva santisima mala sort. Obviament, la moraleja é: niños! no cogaís ningún bus que no sabeís donde va, porque os pueden pasar cosas malas! (que et violin, que set mengi la merda, que moris enverinada per la cimentera, que t'atraquin els cholos, que t'atropellin cotxes, que caiguis per un pont fins al vacio...) 

I bé, un  cop he dinat, m'he tirat en plancha al sofà i he perdut la consciència d'aquest món.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado!!!!

PD: els examens m'han anat de conya xDU tot i que ha passat a segon pla